treballs realitzats

2007,Excavació C/ Arbonés 29-43 de Manresa

L’excavació de les finques 29 a 43 del carrer Arbonés respon a la construcció dels nous edificis dels jutjats de Manresa.
El fet que el tancament sud d’aquests solars fos ocupat per la muralla bastida entre els anys 1370 i 1383 va motivar en part l’excavació.

El procés d’excavació s’ha dividit en quatre fases:

En la primera d’elles realitzada sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Morera entre els dies 12 de juny i 27 de juny es realitzaren fins a 16 sondejos que posaren de manifest l’existència de tota una retícula de murs que corresponien a la fonamentació de les cases preexistents. Aquestes finques s’adscrivien a una cronologia d’entre els segles XVII i XIX.

La segona fase realitzada entre el 3 i el 31 de juliol de 2006, dirigida igualment per l’arqueòleg Jordi Morera, va posar al descobert tota la trama moderna (Segles XVI al XX) dels edificis que ocupaven aquest espai. Aquests s’han dividits en edificis i finques. Així, s’han identificat tres edificis EDIFICI 1, EDIFICI 2 i EDIFICI 3. Igualment aquests grans edificis estaven subdividits en quatre finques l’edifici 1, una única finca en l’edifici 2, i un mínim de dues finques en l’edifici 3. A més d’aquests 3 edificis s’han identificat fins a 3 carrers (Carrer 1, carrer 2 i carrer 3). Aquests vials foren, amb el temps, ocupats pels mateixos edificis.

Edifici 1
Situat a llevant del solar, amb 34 metres de llarg i 11 d’amplada, adopta una planta rectangular, amb una orientació E-W. Dividit en quatre finques de la mateixa cronologia constructiva (segle XVIII) i amb les mateixes mesures i subdivisions, 4 habitacions.

Ja en aquesta segona fase es posar de manifest la existència de la cisterna 1. Aquesta s’ubica en l’edifici 1 a la finca 3 i a la habitació 12. Presenta una coberta, conservada parcialment, formada per grans carreus rectangulars perfectament escairats. La cisterna es trobà reblerta per l’enderroc dels edificis. L’espai interior, excavat a la roca natural, té una planta trapezoïdal amb una amplada màxima de 4 metres, una llargada de 5 metres i una profunditat superior a 5 metres. Aquesta cisterna servia per emmagatzemar aigua.

Igualment s’identificà un pou en l’habitació 15 d’aquesta mateixa finca 3 de l’edifici 1.
A l’hora en aquest edifici 1 i a les finques 3 i 4 es localitzaren ja algunes estructures o murs baix medievals (Segles XIII-XIV).

L’edifici 2, situat a la part central del solar, presenta una planta rectangular, amb unes mesures de 10,3 metres d’amplada i una llargada de 11 m, amb una orientació N-S, amb 85 m2 de superfície útil. Dividida en tres grans habitacions a les que s’afegeixen amb el pas del temps dues habitacions més. D’aquestes la habitació 26 correspon a un soterrani amb 25m2 cobert amb volta de pedra de la que tan sols es conserva l’arrencament. A la vessant est hi ha una canalització d’aigua excavada a la roca mare que condueix fins a l’exterior de la muralla.
A l’habitació 28 es construí una cisterna amb una orientació E-W, amb una coberta de volta de canó feta amb blocs de pedra lligats amb morter de calç. Aquesta cisterna també esta practicada parcialment rebaixant el terreny natural.

L’edifici 3 es troba situat a la vessant occidental del solar. S’ha documentat una planta de 12,75 m d’amplada per un mínim de 15,5 metres de llargada, amb una orientació E-W. S’han documentat un mínim de dues finques. Aquest tercer edifici data del segle XIX.

D’aquests 3 edificis tan sols l’edifici 2 sembla tenir ocupació des de la fase baix medieval.

La tercera fase d’excavació es dugué a terme entre els dies 25 i 29 de setembre de 2006, sota la direcció de l’arqueòleg Oriol Achón, i consistí en la realització de diversos sondejos per observar el parament i la potència de la cara interna de la muralla medieval.

Aquests sondejos van permetre conèixer l’existència d’estructures medievals anteriors a la construcció de la muralla del segle XIV. Aquest fet demostra que amb anterioritat a la construcció de la muralla aquest sector de la vila de Manresa ja era parcialment ocupat.

La quarta fase d’excavació s’inicià el proppassat 24 de gener de 2007, sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Morera i Oriol Achón. Donada la presència d’estructures baix-medievals i prèvia redacció d’informe d’afectació de les estructures modernes, es procedeix a la deconstrucció dels murs documentats amb una cronologia dels segles XVIII i XIX.

Aquesta primera subfase o Fase IV a es porta a terme entre el 24 de gener i el 31 de gener, amb l’ajut d’una retroexcavadora es procedí a desmuntar els edificis 1 i 3 així com la totalitat de les finques i habitacions localitzades.

A partir de l’1 de febrer de 2007 fins al moment present (data prevista d’acabament principis d’abril). Excavació en extensió de tot el subsòl baix medieval. Aquesta intervenció o Fase IV b ha permès identificar fins el moment un total de 9 cases baix medievals. Aquestes ocupen amplades diferents i no semblen modulades d’igual manera. Així algunes de les cases localitzades presenten dues sales i d’altres una gran sala rectangular. Així la casa 1, 4, 5, 7 i 9 presenten dues sales. Destaca la presència de pilars de reforç bastits amb carreus ben escairats de pedra per facilitar aixecar una primera planta en les cases 2, 3, 5, 6 i 7, sense que aquesta circumstància descarti la existència de nous pilars encara no localitzats. Així mateix es conserven restes de les portes de la casa 1, 5, 6, 7 (dues una a cada sala), i 9 (dues, una a cada sala). Igualment s’ha localitzat un pou (casa 6) d’època baix medieval, i dues sitjes medievals (Casa 6 i 7). Així mateix s’ha localitzat una mina d’aigua anterior a la construcció de la cisterna 1 (ubicada al sector 1 equivalent a l’ocupat per l’edifici 1) i anul•lada amb la construcció de l’edifici 1 el segle XVIII, presenta una llargada superior als 20 metres. Aquesta mina esta construïda practicant una rasa que talla l’estratigrafia baix medieval (Fet que indica una cronologia posterior al segle XV, quan s’abandonen 8 de les 9 cases) i la roca natural, cobrint aquesta mina amb dos tipus de coberta, una dins de l’intervenció realitzada amb lloses i una segona practicada amb una coberta de volta de canó bastida amb blocs de pedra irregulars.
Dins d’aquesta fase també s’han localitzat un parell de sitges d’època baix medieval.

Elements destacats:
- Muralla del segle XIV (Construïda entre 1370 i 1382)
- Un mínim de 9 cases d’època baix medieval
- D’aquestes tan sols 1 (La casa 4) té una continuïtat d’ocupació
des del segle XIV al XX.
- Dues cisternes dels segles XVI i XVII
- Dos pous (Una a la casa 6 d’època baix medieval, un altre d’època moderna escapçat i anul•lat a finals del segle XVIII)
- Una mina d’aigües del segle XVI
- Traces urbanes anteriors al segle XIV (anteriors a la construcció de la muralla)

Conclusions
Ens trobem davant d’una trama urbana corresponen als segles XIII i XIV, moment en que històricament coincideix amb un creixement demogràfic important per Manresa arribant a assolir els 2000 focs (entre 8000 i 10000 habitants). A més dels indicadors arqueològics (ceràmica amb decoració en blau valencià típica del segle XV, així com terrissa amb vidrat verd gòtic, i verd i manganès), les noticies històriques ens indiquen que a finals del segle XV la població s’ha reduït extraordinàriament fins els 300 focs (entre 1200 i 1500 habitants). Aquest fet conjuntament amb el que sembla una continuïtat d’ocupació de la casa 4 (edifici 2) des d’època medieval fins al segle XX, sembla coincidir amb les dades que l’excavació arqueològica ens està proporcionant. Tan mateix, la qualitat de l’obra civil, així com els materials recuperats semblen indicar que aquestes cases no estant fetes amb materials pobres ni ocupats per classes socials desfavorides.

Consideracions
Hem de tenir present que parlem d’una intervenció en curs fet que dificulta oferir uns resultats exhaustius i concluents. En poc més de 4 setmanes seran moltes més les dades a poder oferir. A més, encara no podem confirmar l’existència d’un camí de ronda. Cal destacar que actualment es compte amb la presència de cintes transportadores per facilitar l’evacuació de les terres pròpies de l’excavació.