2006-SANT SEBASTIÀ DE BAGÀ
1. SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ
Ens trobem davant d´una superficie aproximada de 10.000 m2, on el terreny presenta una sèrie de desnivells i es caracteritza fonamentalment per ser aterrassat, mantenint uns marges de conreus entre terrassa i terrassa.
La intervenció arqueològica
duta a terme en la zona de Sant Sebastià de Bagà ha permès identificar dos
nivells successius d’ocupació d’aquell espai. Hi ha un primer nivell, situat
immediatament per sobre del substrat natural i amb una cronologia que caldria
situar aproximadament entre els segles VIII i XI. Es tracta de les restes
d’un antic poblat aterrassat del qual es conserven parcialment trams d’alguns
murs, molt arrasats, sitges, forats de pal i grans retalls associats a la
part inferior de les edificacions.
Per sobre d’aquestes estructures es localitza un segon nivell d’ocupació,
situable entre els segles XI i XIII aproximadament, que estaria en relació
amb la darrera fase d’utilització del poblat just abans del seu desplaçament
a la seva ubicació actual. D’aquest moment es conserven les restes molt
arrasades de murs, algunes fogaines així com traces de paviments i de sòls
d’utilització. Aquestes estructures presenten un important grau d’arrasament
provocat segurament pel desmuntatge de bona part dels murs per a la seva
utilització com a material de construcció de les cases del nou nucli de
Bagà a partir del segle XIII. Així, els murs només es conserven a nivell
de fonament i amb una sola filada d’elevació de parament. D´altra banda,
pràcticament no s´ha documentat restes d´enderroc, per la qual cosa cal
pensar que el desmuntatge dels edificis es va dur a terme en bona part just
després de l´abandonament dels edificis.
El conjunt d´estructures localitzades i documentades presenten un denominador
comú, que són les de restes a nivell de fonamentació, per tant arrasades,
i que en molts casos s´observen incomplertes o seccionades.
El trasllat i construcció de la nova vil•la implicà anys més tard la construcció d’una nova església dins els murs de la nova vila, la construcció de la qual s’inicià el 1316 i es dugué a terme paulatinament amb l’execració i l’enderroc de l’antiga església romànica de Sant Esteve, allunyada ja del nou nucli de població. Els materials de l’enderroc foren reaprofitats per construir el nou temple. Cal suposar doncs que, tant la nova ubicació de la població com el desmuntatge de l’església vella de Sant Esteve implicaren l’absolut abandonament de la zona on se situava originàriament la població de Bagà. Malgrat això, les fonts escrites indiquen que entre 1348 i 1359 es bastí una nova capella en el mateix lloc on s’ubicava l’antiga capella de Sant Esteve.
