treballs realitzats

ARQUEOLOGIA ROMANA

2004-2005- Excavació arqueológica de la vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. Encàrrec de UTE Castellbisbal-El Papiol


3 Forns

La zona intervinguda es troba situada dins el terme municipal de Castellbisbal (Vallès Occidental). Les restes localitzades durant les tasques d’excavació a Can Pedrerol de Baix a Castellbisbal, corresponen a la part fructuària d’una vil•la romana d’època alt imperial, destinada principalment a la producció del vi. Es tenia coneixement de l’existència d’un possible jaciment en aquest indret des de feia molt de temps, de fet, fins i tot s’hi havien realitzat prospeccions superficials, que evidenciaven la seva presència.
La vil•la de Can Pedrerol es troba situada en un enclau estratègic des d’un punt de vista comercial. D’una banda, estava situada en confluència del riu Llobregat amb la riera de Rubí, en un moment en què el Llobregat és la via de penetració cap a l’interior del país. Per d’altra banda, es troba molt pròxima a la Via Augusta. I, finalment, cal destacar la proximitat amb l’ancoratge de les Sorres.
En aquest moment es produeix la fundació de Barcino, que tindrà una gran influència en aquesta zona, ja que esdevindrà el motor econòmic d’aquest territori. A més a les darreries del segle I a. C. es produeix un canvi en el patró d’assentament, desenvolupant-se les vil•les destinades a l’explotació del vi.
Les tasques d’excavació realitzades han permès documentar l’evolució cronològica de les restes així com les diverses activitats productives que s’hi van desenvolupar.
Del primer moment de funcionament, al començament segle I d. C., en destaca el camp de dolia, localitzat al costat sud-oest del jaciment, amb unes 33 estructures destinades a contenir aquest tipus d’envàs. D’aquests se’n va localitzar tres in situ, de les quals només se’n va poder recuperar dos. D’aquest mateix moment són restes d’un dipòsit d’opus signinum i unes estructures cúbiques excavades al substrat geològic. Aquestes darreres no s’ha pogut determinar quina funcionalitat tenien, tot i que es documenten en d’altres jaciments de cronologia romana de Catalunya com ara Can Terrés a La Garriga o al Morè a Sant Pol de Mar.
Hem recollit les diverses hipòtesis que es plantegen ( estructures d’emmagatzematge, testers...) i a més n’hi hem afegit un nou supòsit fruit de l’arqueologia experimental francesa desenvolupada per J.P. Brun, que assenyala que possiblement haurien pogut forma part de les premses. S’han elaborat dues hipòtesis possibles diferenciades, de les quals no ens és possible determinar quina seria la més acceptable.
El camp de dolia va funcionar molt poc temps, ja que els nivells d’amortització d’aquestes estructures corresponen a l’últim terç del segle I d. C. A més els estudis dels sediments de les dolia confirmen que foren utilitzades un breu període de temps.
El desenvolupament d’un centre productor de vi en aquest indret, no es va fer a l’atzar, es donen unes condicions òptimes tant a nivell del medi (proximitat de recursos aqüífers, terra fèrtil, bon clima...), com de xarxes de comunicació (proximitat de la Via Augusta, xarxa fluvial navegable i proximitat amb l’ancoratge de les Sorres) i a més, es va desenvolupar en un moment de forta demanda de vins de la Laietània.
Can Pedrerol devia ser un centre productor de vi important, ja que s’han localitzat àmfores amb marques procedents d’aquesta vil•la a diversos punts de la Mediterrània. La presència d’àmfores procedents de Can pedrerol implica l’existència de forns, que tot i que en aquesta darrera intervenció no se’n van localitzar, hi ha notícia de la seva existència en excavacions anteriorment realitzades a la zona. El fet de tractar-se d’una vil•la productora de vi i a la vegada ser un centre de producció d’àmfores, fa pensar que es tractaria també d’un centre de distribució de la seva producció, com ja hem apuntat en apartats anteriors. Això queda confirmat amb la localització d’àmfores, amb marques procedents de Can Pedrerol, en diferents vaixells enfonsats en diverses rutes comercials per la Mediterrània.
No sabem quina va ser la causa de l’abandonament de l’activitat vinícola de Can Pedrerol, una de les causes podria haver estat la crisi que es produeix després de l’edicte de Domicià a l’any 92, que obliga a l’arrencament de la meitat dels ceps de les províncies, alhora que prohibia que es plantessin nous ceps a la província itàlica. D’aquesta manera es produeix una important davallada de la producció de vi a la península ibèrica, a partir d’aquest moment, la producció serà més variada (amb augment del cereal) i l’explotació agrària deixarà de tenir un caràcter industrial (que s’havia generat per la producció masiva de vi), per esdevenir més regional. Malgrat això, els materials que marquen el moment de l’abandonament de l’activitat vinícola a Can Pedrerol són anteriors a l’edicte. De fet, la vil•la no va ser abandonada, senzillament va canviar l’activitat productiva, possiblement es va dedicar a altres cultius.
L’espai abans ocupat per les estructures del vi fou substituït per un taller metal•lúrgic de dimensions considerables. Es localitzen, d’una banda, dos forns amb una enclusa, a l’àmbit II i a la zona que havia estat el camp de dolia es documenten un total de 17 cubetes de tipus metal•lúrgic. Es devia tractar d’un taller de forja rural, destinat a la reparació d’eines del camp. S’han documentat altres tallers metal•lúrgics amb característiques similars a Can Perderol, com ara el jaciment del Can Feu a Sant quirze del Vallès, el Vilarenc a Calafell, Viualba a Camós o el jaciment de Can Cabassa a Sant Cugat del Vallès, tot i que el seu moment de funcionament és cronològicament més tardà (S.III d. C.).,
Però els nivells d’amortització dels forns metal•lúrgics també indiquen que aquesta activitat va durar poc temps, ja que, a finals del segle II d. C. totes les estructures es troben amortitzades.
Les estructures de cronologia posterior, com ara les rases de vinya, o els nivells d’amortització de l’estructura subterrània indiquen que continua havent-hi activitat agrícola en aquest indret. De fet, la presència de l’actual masia i de l’ermita d’època medieval son una mostra d’hàbitat continuat fins als nostres dies passant per diverses èpoques.