ARQUEOLOGIA ROMANA

El jaciment del Castellot

(Bolvir, La Cerdanya)

 

SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ

El jaciment del Castellot (Bolvir, La Cerdanya) es troba situat a l’actual municipi de Bolvir, en un altiplà allargat, conegut com “La Corona”, emplaçament elevat respecte la plana, amb un domini visual de tota la Baixa Cerdanya. El pujol s’ubica a la part sudoriental del terme municipal. El Castellot pròpiament dit és un petit relleu de planta subtriangular, situat a l’extrem nord de l’altiplà, amb unes mesures de 70 x 60 m. aproximadament.

ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS AL CASTELLOT

Aquesta no serà la primera intervenció arqueològica que es realitza al jaciment del Castellot de Bolvir. A l’indret s’han efectuat en el passat diverses prospeccions oculars i sondejos arqueològics. Així, ja l’any 1991 s’efectuaren 3 sondejos per part dels arqueòlegs Oriol Mercadal i Oriol Olesti (MERCADAL-OLESTI 1991). Com a resultat d’aquests treballs, i ateses les característiques de les troballes, es va documentar l’existència d’un establiment ibèric final. Destacava la morfologia de l’assentament, situat en un lloc elevat, i amb el que semblava ser una disposició radial d’habitacions al voltant d’un mur perimetral, tal i com és típic dels establiments ibèrics d’una certa entitat.

En la intervenció es van localitzar diversos murs associats a materials majoritàriament de factura ibèrica, d’entre ells com a mínim quatre kalathoi. També es recuperà ceràmica a mà de tradició indígena i una significativa però reduïda presència de materials romans, tals com un fragment de campaniana i fragments d’àmfora itàlica i de la Tarraconense. La presència d’una gran sitja d’uns 3 m. de profunditat, semblava confirmar també aquesta cronologia. Tant els indicis ceràmics com les estructures feien pensar en un lloc d’habitació estable. Aparentment, l’hàbitat hauria tindria una vida curta, situable entre l’última meitat del II aC i el darrer terç del I aC.

Els resultats de l’estudi d’aquells materials permetien parlar d’una economia integrada per una agricultura més desenvolupada, una ramaderia de grans mamífers i altres activitats com la tèxtil (MERCADAL I OLESTI 1991; MERCADAL i ALIAGA 1994; NADAL 1994).

Més recentment, el juny de 2005, s’han efectuat prospeccions geomagnètiques i per radar a càrrec de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, sota la direcció de Roger Sala i Oriol Mercadal, que han confirmat ja allò apuntat pels sondejos del 1991, i ha tret a la llum noves estructures (d’emmagatzematge, llars, etc.). Les novetats més importants i sorprenents d’aquest estudi han sigut: a) un mur interior que engruixaria el mur perimetral (“muralla”) de tancament i defensa del poblat, b) una possible estructura complexa, que podria tenir un caire públic, i c) un nivell d’ocupació potencialment anterior al localitzat (MERCADAL-SALA 2005). De fet, els materials procedents del sondeig arqueològic formaven part d’un “paquet” molt homogeni cronològicament parlant (càlats, grisa de la costa catalana, àmfores diverses), fet confirmat per algun material de superfície (campaniana, àmfora itàlica…), però altres elements recuperats també superficialment, com l’abundant ceràmica a mà, més grollera que la procedent d’excavació, podrien relacionar-se amb quelcom immediatament anterior als s. II-I aC.

TEMPS D’EXECUCIÓ I EQUIP HUMÀ

En el decurs d’aquests dies caldrà la presència de dos arqueòlegs tècnics, 4 auxiliars d’arqueologia i una màquina carregadora retroexcavadora mixta. Els arqueòlegs que es proposen per a la codirecció de la intervenció són la Cira Crespo Cabillo i el Jordi Morera Camprubí, de l’empresa Arqueociència SCSL. La intervenció estarà coordinada pel Prof. Oriol Olesti i per Eduard Sànchez, també d’Arqueociència SCSL.