ARQUEOLOGIA ROMANA

2006 -Intervenció arqueològica de tipus preventiva al solar de Can Rafaelet, a Guissona (la Segarra)

Encàrrec de l’empresa Promocions Antic Iluro SL


Un cop finalitzada la delimitació i excavació de l’estructura, ens trobem amb un edifici de planta rectangular compost per 4 habitacions centrals de mesures semblants, i dues d'annexes ubicades als dos extrems de l’edifici al lateral oest, aquestes de dimensions més reduïdes.

L’edifici fou aixecant realitzant prèviament un seguit de rases de fonamentació des d’on s’alçaran posteriorment els murs. Aquestes foren excavades directament sobre el terreny natural en gairebé tots els punts de l’edificació, però al sector sud poguérem observar com retallaven una gran boçada, veient-se com els seus límits continuaven doncs per l’interior de l’habitació 1. Gràcies al material recuperat a la boçada, podem establir una cronologia aproximada en torn al segle I aC per aquesta, element que ens donaria per l’estructura una datació posterior a aquest segle.

Una segona datació ens la donen els estrats de destrucció i espoliació de l’edifici. Així, ens trobarem per un costat amb els nivells d’enderroc que cobrien part dels murs i l’interior de les habitacions (paviments, preparacions, murs de fonamentació). Aquest era compost per gran quantitat de fragments del paviment de les habitacions, petites restes de tubuli, tubot, i fragments de ceràmica sigil•lada........, el que ens dona una cronologia pel moment de destrucció en torn el segle...................
Per altra banda, allà on els murs havien estat espoliats, ens trobarem com a rebliment les terres aportades amb posterioritat a l’espoli. Aquestes donen una cronologia aproximada en torn el segle........

Així doncs, sabem que l’edifici va ser edificat entre els segles I dC (posterior a la boçada del segle I aC) i el segle......(moment de destrucció i espoli del mateix).

En quan a la funció que devia realitzar l’edificació, es fa difícil concretar-la degut a l’estat de conservació que presenta, conservant-se només les rases de fonamentació dels murs amb part d’aquest, compost per blocs de pedra de tamany petit i mitjà lligats amb morter. També s’ha conservat part del paviment interior de les habitacions i fragments del preparat d’aquest, el que ens dóna un possible nivell de circulació.
Entre el material trobat reblin les habitacions, i que formaria part de l’enderroc, apareixen petits fragments de tubuli, el que sembla indicar una construcció relacionada amb l’aigua.
A aquest fet s’hi uneixen les estructures localitzades a l’extrem nord, on a l’interior de la unitat d’habitació 4 hi ha el pas d’una canal d’aigua, que ja a l’exterior de l’edifici desemboca a la part inferior d’una canal superior que, per l’amplada que presenta, hauria conduït l’aigua per mitjà d’un tub. Aquesta darrera canalització, presenta una probable continuïtat en direcció oest, on se’n conservaria part del seu traçat.

Cal tenir present que l'edifici es troba situat a l’exterior de les muralles de la ciutat romana de Iesso, tot i que a una distància propera (un centenar de metres), i que l’aparició de morter utilitzat com a lligam dels murs, només es troba documentat a Iesso en edificis públics o relacionats amb l’aigua.
Al límit nord-oest del solar, aparegué un possible pou d’aigua pendent d'intervenció, aquest podria estar relacionat de forma directe amb la possible relació establerta entre l’edifici i l’aigua.
Un altre element que ens podria ajudar a establir la possible utilitat de l’edifici, és l’aparició d’una estructura de combustió a la part exterior del mur sud de tancament de l’edifici. Aquest es troba adossat a l’estructura pel mateix morter que uneix les pedres, i presentaria una possible entrada d’aire calent cap a l’interior.

A manca de l’estudi detallat i inventariat dels materials localitzats durant el procés d’excavació, sembla que ens trobaríem amb un edifici on l’aigua i juga un paper molt important, amb diversos llocs i nivells de circulació (interns i externs). La funció que realitzaria aquest serà difícil d’establir, podent formar part d’un centre productiu extramurs, el qual hauria necessitat de l’aigua durant el procés d’elaboració del producte, o ser part d’un edifici de termes, amb les habitacions per les piscines i el forn en un dels extrems per escalfar l’aire i fer-lo circular a l’interior.
Per altra banda, la possible localització a les proximitats de la necròpolis d’època romana (s’han localitzat diverses làpides funeràries a solars propers), podria suposar que estiguem davant un recinte funerari, amb diverses habitacions pel culte, i amb una habitació (la 4), on existís algun tipus de font per adoracions.
En el moment de la finalització dels treballs, el jaciment no es troba totalment esgotat, restant pendents d’excavació part de les boçades, les canalitzacions, i el possible pou. La intervenció d’aquests es troba pendent de l’afectació que hi pugui causar la futura edificació del solar, així com la possibilitat de fer del lloc un jaciment museitzat.
Els paviments foren coberts amb tela geotèxtil a l’espera de decidir les mesures oportunes a prendre.